En commemoració i suport al Dia de les Dones (8M), la Digital Catalonia Alliance (DCA) entrevista l’Alba Badia, membre de la comunitat de NewSpace i recentment guardonada amb la categoria Revelació dels Premis DonaTIC. Badia, de 23 anys, va estudiar Enginyeria de Tecnologies Industrials a l’ESEIAAT de la UPC i actualment és presidenta & team leader de l’associació Cosmic Research.
Què et va motivar a estudiar una enginyeria? De seguida vas saber que voldries endinsar-te en aquest entorn?
De petita era la persona molt curiosa, sempre havia d’estar fent coses (una mica com ara), i dormir no era una prioritat. M’agradava saber el perquè de les coses i entendre els efectes d’allò que feia. Llavors, vaig anar creixent i m’agradaven molt les mates, la física i la química, i una professora, em va recomanar fer el batxillerat tecnològic. Em va encantar, sobretot la part de dibuix tècnic i l’electrònica.
I vas decidir fer enginyeria industrial.
Sí, però d’entrada no em veia com a enginyera. Vaig decidir provar-ho, perquè em fascinava el sector dels llançadors i tota la gent involucrada en les missions espacials, com en la de l’Apol·lo, com s’entenien i coordinaven les persones perquè tot sortís bé. M’emocionen molt les grans creacions dels éssers humans. L’enginyeria industrial em va oferir una visió més global de totes les que hi ha i, a partir de llavors, vaig poder-me especialitzar en el camp de l’espai.
Actualment, ets la presidenta i team leader de Cosmic Research. Has detectat la bretxa de gènere des del teu rol?
Sempre m’he criat en un entorn igualitari. A casa no hi havia tasques de nois o noies, de manera que em preocupava més com encaixar en el sector d’enginyers sent una noia enginyera. El que intento és aplicar la normalitat i valorar la gent pels seus currículums sense mirar noms. Però el cert és que des que ocupo el càrrec, potser hi ha 3 noies respecte dels 100 nois que apliquen. Tot i això, la meva posició em permet assistir a molts actes i impartir xerrades per ampliar la divulgació i intentar servir d’exemple.
És una mirada que, tot i alguns progressos, encara costa molt canviar, així com la dinàmica de relacionar càrrecs i oficis amb gèneres concrets.
Una vegada vaig anar a una escola a fer una xerrada a alumnes de 8 anys, i es pensaven que vindria un noi a parlar-los de coets. En el meu cas he sentit la pressió moltes vegades d’haver de fer les coses millor que els meus companys per no donar a entendre que les dones no servim per a aquesta feina. Com a dones, hem d’intentar vèncer la Síndrome de la Impostora, que de vegades et fa qüestionar si mereixes allò que tens, i treure’ns les inseguretats i la pressió que sempre portem. Alhora, sento que les dones estem molt assenyalades perquè som poques i ens falta confiança, creure’ns-ho i començar a normalitzar que hi ha dones en tots aquests àmbits.
De fet, segons el dossier ‘Dones en les TIC’ de l’Institut Català de les Dones, el 66% de les persones ocupades al sector TIC són homes i el 33,9%, dones. Quins creus que són els reptes per reduir la bretxa de gènere en el sector TIC?
D’entrada, crec que no està prou visibilitzada la feina d’una enginyeria. Mentre que els estudiants tenen molt clara la tasca d’un científic, metge o una professora. L’enginyeria és un camp en el qual no es té contacte, potser els nois una mica més, però no atrau les noies perquè no s’explica bé. I lligat a aquest primer repte, s’hi afegeix el de la falta de referents femenins.
En el teu cas, has tingut referents de dones que, per la seva trajectòria professional, t’han inspirat a l’hora d’avançar en el teu itinerari?
Des que formo part de la DCA he conegut dones amb perfils més potents que els dels homes, com ara la Mireia Codina, la Mariona Badenas, la Mònica Roca o la Verónica Tercero. Dones que també van estudiar enginyeria i que actualment presideixen cambres de comerç, lideren la seva pròpia empresa o ocupen posicions rellevants. Són referents propers, que penso que no estem aprofitant, perquè no els estem donant a conèixer i personalment m’ha ajudat molt tenir contacte amb dones de trajectòries fascinants.
Centrant-nos en els premis DonaTIC, vas ser una de les guardonades de la 9a edició, concretament. en la categoria “Revelació”. Com vas rebre aquest reconeixement?
Coneixia els premis DonaTIC des de feia anys i que reconeixien perfils de dones molt potents, però no m’imaginava que em seleccionarien. Quan em van trucar per dir-me que era una de les tres finalistes em vaig posar a córrer i saltar d’alegria per casa. Va arribar el dia de l’entrega i vaig poder conèixer moltes altres dones d’àmbits diferents i interessants. Per mi va ser molt encoratjador que em premiessin per la feina feta, això em va donar confiança.
El premi Revelació premia una dona amb una trajectòria curta però molt rellevant, especialment pel seu paper destacat en l’àmbit de les TIC. En el teu cas va ser per la teva contribució en el llançament del coet més potent construït a Catalunya i el més potent de l’Estat construït per universitaris. Quin va ser el teu rol i com valores aquesta experiència?
A Cosmic Research vaig començar com a dissenyadora de motors. però per la missió Bondar, vaig dissenyar la part mecànica. Poc després vaig ser l’encarregada de dissenyar les operacions de llançament i això em va fascinar, perquè sempre m’ha agradat tenir la visió global de les coses. En els últims mesos abans del llançament, vaig passar a liderar la missió com a team leader d’un equip de 16 persones. El meu rol, llavors, va ser acabar de construir l’última versió del coet i de tota la logística de les operacions del llançament.
Com imagines el teu futur professional?
Vull treballar en el sector espacial, que és el que m’agrada i m’apassiona, sobretot al sector dels llançadors. Hi ha molt poques empreses que es dediquin a aquest àmbit al món, i moltes d’elles són americanes. M’agradaria tenir algun càrrec de responsabilitat, perquè soc una persona molt inconformista i voldria generar un impacte positiu en el món.
Quin consell donaries a les nenes i joves que es plantegen cursar itineraris STEM?
D’entrada, que s’oblidin del que diguin les altres persones, i del que creuen que serà enginyeria, però que ho provin. La clau està en fer coses, provar-les i equivocar-se; però intentar alguna cosa nova.