Entrevista a Laura Moreno, CEO d’EarthPulse
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones d’aquest 8 de març, entrevistem sis dones, una per cada comunitat de la Digital Catalonia Alliance (DCA), que lideren empreses membres de la DCA perquè comparteixen la seva experiència i trajectòria professional en el sector tecnològic des d’una perspectiva de gènere.
En aquesta nova entrevista, conversem amb Laura Moreno, CEO d’EarthPulse.
Per què vas escollir aquesta professió? Sempre vas voler treballar en aquest sector?
M’agradaven diverses disciplines, com la medicina, química o matemàtiques, però al final vaig optar per enginyeria perquè no tenia massa clar què volia fer.
Un cop curses la carrera universitària, ja és més fàcil anar descobrint què t’agrada, però és normal no tenir-ho del tot clar fins cap al final dels estudis. En el meu cas, a 5è de carrera ja tenia molt clar que treballar en el sector espai… però no abans!
Què és el que t’apassiona més d’aquest sector?
L’aplicabilitat. El sector de l’espai està molt focalitzat a la R+D i el que m’apassiona més és l’aplicabilitat de la R+D i la tecnologia, és a dir, com ho podem fer servir en casos reals, quin impacte ens genera, etc.
Segons l’informe “Les Dones a Catalunya 2022”, la presència de dones al sector TIC s’estanca al 30%. Quins consideres que continuen essent els principals reptes per reduir la bretxa de gènere en el sector?
Encara que siguem el 30%, som moltíssimes dones en el sector i visibilitzar-les ajuda a la part motivacional i a donar exemple a la resta. Un altre punt important és desmitificar la imatge prototipus de com són els típics enginyers/res, matemàtics/ques, físics/ques, informatics/ques… aquesta imatge que la gent es crea no ajuda!
La bretxa de gènere s’eixampla en les posicions laborals de major responsabilitat. Has hagut d’enfrontar-te a dificultats pel fet de ser dona? Quines?
La veritat és que a les empreses a on he tingut la sort de treballar, a les posicions de management érem sempre més dones que homes. Sé que la bretxa de gènere és una realitat, però no ha estat la meva realitat.
El que sí m’ha passat forces vegades és de portes enfora. Pel fet de ser dona, quan parles, quan arribes a una reunió, per exemple, tens menys credibilitat inicial. Potser vas amb un estudiant en pràctiques, i de manera automàtica es pensen que ell és el gran cap tècnic. Comences a parlar i veus que els sorprèn. Encara hi ha moltes idees preconcebudes en aquest sentit, però sincerament no m’ofèn, ho anirem canviant.
Quina recomanació donaries a les joves que es plantegen iniciar-se en l’àmbit tecnològic?
Que poden fer el que vulguin, que no tinguin preconceptes; que tenim molts exemples si els busquem i que endavant, que no hi han excuses.
Quin referent femení t’ha inspirat professionalment?
He tingut la sort de treballar, col·laborar o observar de ben a prop moltes dones altament qualificades que són referents boníssims. Per citar algunes, Eva Angelina Oriol, Ana Maiques, Mónica Roca i Elvira Carles. Totes elles professionals de bandera, directives de primera i un exemple a seguir.