Skip to content

Lara Iglesia: “He tingut la sort d’estar sempre entre iguals. Això no vol dir que tothom tingui la mateixa sort que jo”

DCA
Drones

Entrevista a Lara Iglesia, CEO de Pirineos Drone Aviation, membre de la DCA-Drons

Amb motiu del Dia Internacional de les Dones d’aquest 8 de marçentrevistem sis dones, una per cada comunitat de la Digital Catalonia Alliance (DCA), que lideren empreses membres de la DCA perquè comparteixen la seva experiència i trajectòria professional en el sector tecnològic des d’una perspectiva de gènere.

En aquesta primera entrevista, conversem amb Lara Iglesia, CEO de Pirineos Drone Aviation, membre de la comunitat de Drons de la DCA.

Per què vas escollir aquesta professió? Sempre vas voler treballar en aquest sector?

Soc Llicenciada en Educació Física i Nutricionista i amant del sector aeronàutic des de ben petita. Soc pilot ULM i Vol sense motor des dels 17 anys i sempre he estat envoltada d’avions, una afició que compartia amb el meu pare. Vaig desenvolupar la meva carrera professional en el sector esportiu, on vaig poder experimentar l’emprenedoria. Després de la pandèmia, i gràcies a l’experiència adquirida en la creació d’empreses i la passió i coneixement del sector aeronàutic, vaig fundar amb el meu marit, Dani Castet, Pirinenos Drone Aviation.

Què és el que t’apassiona més d’aquest sector?

Em motiva molt la idea que per a treballar en el sector dron has de ser un visionari. El meu pare va aprendre a volar en Schulgleiter (velers de fusta i tela) i va acabar volant a l’F18 de l’Exèrcit de l’Aire (i ara de l’Espai). En només 50 anys l’aeronàutica ha canviat radicalment en un segle en el qual la tecnologia encara no estava a l’abast de tothom ni existia la Internet de les Coses. Ara podem arribar a gairebé tot el que ens proposem en períodes de temps molt més curts. Jo crec en els drons com una eina de futur, i m’encanta veure a cara de la gent quan els dic: “algun dia aniré de la Vall d’Aran a Lleida per a agafar l’AVE en un taxidrone de la nostra aerolínia”.

Segons l’informe “Les Dones a Catalunya 2022”, la presència de dones al sector TIC s’estanca al 30%. Quins consideres que continuen essent els principals reptes per reduir la bretxa de gènere en el sector?

Jo m’inclino a treballar en l’educació des de la base. A casa fent veure els nostres fills/es que amb dedicació, esforç i passió, s’arriba on un vol, sigui la professió que sigui o el sector que sigui. I, des de les aules, ensenyant que no té per què haver-hi barreres per a dedicar-se al que un desitja. 

En els Tallers Kids & Drons que oferim a l’alumnat de primària, tenim aproximadament un 50% de participació femenina. No obstant això, en edats avançades com la preadolescent i adolescent la cosa decau bastant. La nostra missió és que aquestes nenes de primària siguin ateses perquè no perdin aquest interès quan es transformen en joves i buscar aquest 50%. Només així aconseguirem arribar a ser més.

La bretxa de gènere s’eixampla en les posicions laborals de major responsabilitat. Has hagut d’enfrontar-te a dificultats pel fet de ser dona? Quines?

He treballat gairebé sempre en sectors històricament masculins, el sector d’entrenament esportiu d’alt rendiment o en l’Armada, on vaig servir com a professora Oficial Reservista d’Educació Física a l’Escola Naval. He tingut la sort d’estar sempre entre iguals sent homes o dones de major o inferior categoria professional. Això no vol dir que tothom tingui la mateixa sort que jo. 

Ara soc CEO d’una empresa que lidero juntament amb homes que em respecten com jo a ells i espero poder seguir en aquesta línia amb qualsevol dona o home que entri a formar part de l’equip de Pirinenos Drone.

Quina recomanació donaries a les joves que es plantegen iniciar-se en l’àmbit tecnològic?

Jo animaria a entrar sense prejudicis. Això sí, esforçant-se sempre per ser la millor versió de si mateixa com a professional (i lògicament com a persona). De la mateixa manera que animaria la meva filla o fill per igual: fer el que es proposin en la vida. No m’agrada que s’hagi d’advertir que et deixaran de costat a priori, o que arribarà un dia en què li donaran la teva plaça a una altra persona. La por per discriminació de forma anticipada pot suposar l’abandonament o falta d’ànim. Cal donar-li la volta a la situació amb una visió positiva. Ja som el 30%! Anem a pel 50%!

Quin referent femení t’ha inspirat professionalment?

No he estat mai d’ídols ni referents en general, excepte els Guns and Roses, que anaven amb cabellera. Bromes a part, si no digués que sempre em va inspirar la professionalitat i la vocació del meu pare per l’aviació mentiria. Però ell, al seu torn, no hauria estat qui va ser sense la meva mare, que sempre va estar donant-nos suport i aguantant-nos a tots alhora, gran professional de mantenir a tots els pilars dempeus.

Compartir en: